//
estàs llegint...
Reportatge

Crònica del XIII Congreso de Periodismo Digital de Huesca: Viatge a la tomba del paper

XIII Congreso Periodismo Digital Huesca - Estem al Pou

Conferència del professor Rosental (@Rosental) de la Universitat de Texas (Austin). Tot el discurs basat en 20 twetts. A platea, pantalles. (Estem al Pou)

http://www.ivoox.com/dossier-huesca-cronica-del-xiii-congreso-de_md_1154514_1.mp3″ Me’l vull descarregar

Congrés és sinònim de canapès, discursos i parlar pels passadissos. Arribàvem amb cotxe a la capital amb aquest idea; volíem menjar mentre escoltàvem algú i sabíem que correríem pels passadissos per entrevistar algú. Som al XIII Congreso de Periodismo Digital de Huesca (15 i 16 de març).

Congrés de Periodismo Digital vol dir que el paper està mort, venim a parlar d’Internet. Maurizio Carlotti, vicepresident d’Antena 3, es presenta triomfal i proclama en un castellà italianat que ningú es llegeix ja 500 pàgines per falta de temps i ganes. Carlotti creu que volem petites píndoles no massa saboroses i que no atipin. Hi havia algun periodista que va sortir perquè es trobava malament. Dues hores després Ricardo González, subdirector de Jot Down li tornava la indigestió: “Jot Down aspira a ser el New Yorker español, queremos salir en papel”.

Mig matí… els periodistes damunt de l’escenari són: Gumersindo Lafuente, de EL PAÍS.com, ue! Ricardo González, de Jot Down, ue! Manuel Jabois, periodista de El Mundo, Ondacero y JotDown, ue! i Ignacio Escolar, fundador de Público ue! És la conferència estrella, parlem [del periodisme a Internet]?

La resposta de Sindo Lafuente “a mi el futuro del papel no me importa, no es mi trabajo” ho deixaven prou clar. Igancio Escolar ens ensenya les estadístiques del seu blog “escolar.net” i fa dos twitts per fer créixer l’audiència. Ens vam quedar amb ganes de saber respostes a com un periodista jove pot crear-se una marca, com afecta, qui pot comprar-la i sobretot com vendre una marca periodística. Ricardo González, subdirector de l’exitosa web Jot Down, acorralat pel discurs que ha matat el paper i havent dit que Jot Down vol sortir en paper, va constatar el que encara avui tots sabem: “Si quieres llegar a algo hay que contar con firmas”. Això, que si vols marca, compra marques consolidades.

Dinem. És l’hora de dinar a peu dret en taules rodones i plats petits amb mil canapès que menges tant ràpid que no tens temps de saber de què són: què m’acabo de menjar? Fa sol, arribem al cafè i trobem a faltar la cafetera italiana de casa, quin cafè més dolent. De totes maneres que un cafè no ens aigualeixi la tarda, entrem per les portes de cristall fins a l’auditori i ens assentem: “Periodismo, pasión y empleo”, hem fet gol. Obrim bé les orelles i esperem a veure què ens diuen. Ander Izaguirre comenta irònicament una trista veritat: “El periodismo da para comer, para cenar y desayunar, eso ya es otra cosa”.

La ponència agafa un altre rumb quan Emilo Sánchez Mediavilla, editor de Libros del K.O. comenta la seva experiència: “Me pasé el día de ayer grapando toallas del IKEA para estar hoy aquí”. Al vestíbul damunt d’una taula de quatre potes blanca tres persones repartien una tovallola de mans amb el lema; “El buen periodista no tira nunca la toalla”, ens va arrencar el somriure. Completen la ponència el flamant guanyador del premi Porquet de Periodisme Jordi Pérez Colomé, autor de obamaworld.es. Arran d’aquest bloc comenta la seva finestra a Internet; un bloc de política americana i Twitter que aconsegueix connectar i difondre. I un cop agafat l’ocell de Twitter, Pere Rusiñol, Público.es, l’agafa pel coll i escanya (una mica): “Per mi un periodista que fa 20 cafès amb fonts és millor que un que no surt de casa però escriu al bloc, encara que no tingui Twitter”. És una obligació per un periodista ser a Twitter? És un luxe no tenir un compte a Twitter? Hi ha vida fora de Twitter?

Ara fem una pausa, anem a fer passadissos. Terra blanc i un vestíbul de parets de formigó i a la paret oposada de l’auditori un mural que arriba fins al sostre: surts i veus el mural de colors amb reminiscències del fauvisme. Ens trobem a Albert Cuesta, periodista especialitzat en tecnologia i ponent en anys anteriors a Osca. Accedim a preguntar-li un parell de coses. Dues confessions i una opinió. La primera confessió és que aquest Congrés és dels que tenen una taxa més baixa de fantasmes, hem escollit bé doncs. I l’altra és que en aquesta edició encara no s’havia dit la profètica frase: “Internet ha vingut per quedar-se”. I finalment una opinió de Cuesta; s’està parlant de vell i nou periodisme i només canviem les plataformes: “No hi ha vell i nou periodisme, hi ha bon i mal periodisme”.

Torna a aixecar-se el sol a Huesca. La nit no ha estat curta, tots treballàvem per els nostres mitjans, clar està. Sembla que acabi tot però alguna cosa ens queda per escoltar, “Periodismo sub-30, creatividad sin culpa”, no sabem per què però, vam sentir-nos-hi implicats, sobretot l’Uri que sempre defuig de l’academicisme periodístic (el gènere opinatiu-informatiu del segle XIX). Aquesta ponència la formen quatre periodistes que no superen els 30 anys. Mathieu de Taillac, corresponsal de “Le Figaro” a Espanya: “No hi havia cap corresponsal a Madrid”, com nosaltres amb el Marroc, mira. Míriam Hernanz, de RTVE.es lab, Juan Luis Sánchez, de la SER i fundador de Periodismo Humano i la joveníssima Estefanía Sánchez-Vasconcellos, estudiant de 23 anys del màster ABC.

“No podemos hacernos el muerto esperando que pasen las bombas”, cita de l’estudiant de periodisme que en la seva primera intervenció ha avisat a tot l’auditori que no venia a donar lliçons, però que si venia a xutar realisme als assistents adormits. Coincideixen amb l’estudiant els altres tres ponents, sobretot Juan Luis Sánchez que ens anima (a nosaltres, joves) a que traiem el cap a una capçalera petita o fer coses (com la seva cobertura del 15M espanyol que ha estat publicada per mitjans nacionals i internacionals).  En una guerra no importa l’edat que tinguis, al cap i a la fi tots hem de barallar-nos per guanyar. Creiem que aquesta era la idea de conferència, qui no presenti guerra morirà, o era qui no treballi?

El XIII Congrés de Periodisme Digital de Huesca comença a apagar-se. Últims parlaments, alguns riures i els companys de la Universitat de Navarra acaben la cobertura de Huesclick. Tanquem amb la intervenció de Soledad Gallego, els aplaudiments i els premis, i els últims aplaudiments. Sortim fora, una mica abans que el gruix dels assistents. Fa sol, i se’ns acosten uns activistes amb cartells: “Som del 15M d’Osca, ens ajudeu en aquesta acció? Ens falta gent…” Una quinzena de persones participaven, uns quants a terra, un feia de periodista del periòdic “El Mondo Lirondo”, un càmera i la consigna: “No pasa nada”.

Bonica metàfora que aprofitem: no passa res. Sí que passa, que potser la crisi fa més precària la nostra web? Perquè els periodistes fotogràfics són repudiats en moltes manifestacions? Com formem el periodistes? Marxem i ningú ens ha donat la recepta de l’èxit. Com diu José Luis Brualla, de Ràdio Benabarri i el nostre primer entrevistat, “Heu de tenir molta esperança i molta qualitat, perquè diners no en tindreu gaires”. Marxem amb una nota mental que el esdevé el punt número 11 de les conclusions del XIII Congrés de Periodisme Digital: El futur del periodisme és en mans dels periodistes.

Advertisements

Debats

2 thoughts on “Crònica del XIII Congreso de Periodismo Digital de Huesca: Viatge a la tomba del paper

  1. Bona crònica i molt currat tot plegat.
    Helena

    Posted by helenaroura | 8 Abril 2012, 20:21
  2. Gràcies Helena, és un plaer que ens segueixis tant. Si t’interesa una infotmació completa (completíssima) sobre el Congrés pots consultar Huesclick (http://huesclick.wordpress.com) feta per estudiants de 3r de periodisme de la Universitat de Navarra; Madrilánea, (http://madrilanea.com/category/diario-a-bordo/congreso-periodismo-digital-2/) revista dels alumnes del màster ABC de periodisme o el bloc de José Ramón Sánchez Fortún, guanyador del premi individual a la millor covertura del congrés: http://jtrifero.wordpress.com/.

    Ens seguim parlant, i seguim al pou!

    Posted by estemalpou | 8 Abril 2012, 20:49

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

llista SPOTIFY del Pou

PODCASTS

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 17 other followers

%d bloggers like this: