estem al pou
Aleix Graell, director sense tirants @aleixgn
He escoltat més la ràdio que no he vist la televisió. Per això, la CBS americana em va dir que quan parlés anglès els truqués. Un dia però vaig entrar a la carrera de periodisme de l’Autònoma i no sé ni com ni per què, ara intento dirigir aquests periodistes salvatges a “Estem al pou”. Un programa concebut amb pocs recursos i fet per gent jove; clarament som una pastilla radiofònica amb efectes secundaris. A part d’escriure guions pel pou escric a Die Bunte Kuh, un blog sobre música oblidada, viatges i coses que li passen a la gent. I hi ha dies que surto del pou i em poso a tocar amb els Clinc Wash, uns fanàtics del centrifugat.
Joan Torras, m’agrada que em truqui Telefònica per passar l’estona @joantorras5
Un dia em van proposar col•laborar en un projecte de ràdio amb un grup d’estudiants que a més d’ajudar a formar-nos com a periodistes ha acabat transformant-nos una mica a tots com a persones. La meva resposta va ser la de costum: “Val”. I és que sempre em miro les noves oportunitats en positiu, cosa que, de vegades, ha fet que em prenguessin el pèl. Aquest no va ser el cas. He de definir-me, també, com a persona una mica friqui i fan dels programes d’humor, especialment els d’imitacions. Cada 15 dies faig una visita al Nou Congost de Manresa per veure bon bàsquet, una de les meves altres passions.
Núria López, sí, sóc jo @palabreame
Reconeixent molt humilment que estic més bona que Patricia Conde, aspirava a presentar Sé Lo Qué Hicisteis. El contratemps va venir quan Emilio Aragón no em va acceptar el currículum, ni les fotos, perquè va pressuposar el meu inhumà coeficient intel•lectual. Així que després de matricular-me a Blanquerna, la meva rasta i jo vam decidir anar-nos a conviure amb la bohèmia i reivindicativa gent de l’Autònoma per sentir-nos més realitzades. Frustrada per l’absència de platós de televisió, i taules d’informatius on poder muntar-me el meu propi programa, vaig entrar a Estem al Pou.
El meu fort caràcter i la dificultat de domar-me, amb ajuda del meu somriure, han ajudat a que porti la secció d’entrevistes. Enamorada de la meva feina aprenc de la gent que portem al Pou, parlo com una cotorra, m’organitzo com vull, no estic lligada a cap guió o micro fix, i sobretot faig de la meva poca vergonya i la improvisació, les meves armes de treball (i seducció).
Laia Seró, al pot petit hi ha la bona confitura @LaiaSero
Octubre de 2011, 11am. M’estava prenent el meu suc de préssec de rigor quan va aparèixer l’Aleix tot accelerat. No ho reconeixerà mai, però em necessitava. Algú havia de cobrir la baixa del Marçal i ell sabia perfectament que jo era a qui més ràpid enganyaria. Després van arribar mesos i mesos d’incertesa laboral [música derrotista]. I és que van ser moltes les setmanes que vaig haver d’escoltar la temuda frase: “ja et trucarem la setmana vinent, Laia”. Una imatge per a la meva personalitat? Una muntanya russa, sens dubte. La meva gran passió –confessable–, dormir. I la trompeta, i la història, i el periodisme, clar. I el français. Per anar fent boca, col•laboro al Cerdanyola al Dia, la revista del poble. Sí, ho reconec, sóc la típica que viu a 20 minuts a peu de la facultat i sempre arriba tard… El que deia, que m’agradaria ser corresponsal de guerra.
Uri Soler, dormo poc i malament @uri__soler
Un dia em van dir que hi havia un lloc on et deixaven parlar tant com volguessis, i que a més a més, si ho feies una mica bé et podries arribar a guanyar la vida. I així vaig descobrir que darrera de Collserola hi havia vida, i una universitat on es podia estudiar periodisme. Entre les meves especialitats ser crític amb tot allò que se m’apropi, perdre les claus i imprimir una sola pàgina de guió. Em definiria com un caos que intenta ser organitzat però que al final mai ho és. Amb que em deixin dir el que penso em conformo, i no hi ha res millor que entrevistar altres persones per a descobrir maneres de viure i entendre aquest món estrany que el periodisme hauria de saber explicar una mica millor. Crític, però gens derrotista, no crec que la professió estigui tant malament… Avui. Demà ja ho veurem.
Jordi Dotras, calent de valent @jdotras
Vaig arribar al Pou perquè em van oferir sexe… i quan vaig adonar-me que només era per parlar-ne en una secció ja va ser massa tard. Una de les meves grans passions és la ràdio; amb uns quants anys al darrere i, espero, que moltíssims més per davant. Ara per ara estic pluriempleat a la ràdio del meu poble, on presento un programa de sexe i faig retransmissions de futbol. M’agrada molt fer l’humor, sempre tinc una broma preparada en qualsevol situació. A part d’això, estic enamorat de la xocolata, el mar i el clima tropical del Maresme. Prefereixo escoltar a parlar de mi; pel matí sempre esmorzo llet amb cereals; carrego cap a l’esquerra.
Debats
9 thoughts on “Qui som els que hem caigut al pou?”
Deixa una resposta a frigopeu Cancel·la la resposta
llista SPOTIFY del Pou
PODCASTS
estem al pou 
soneu força bé 😉
Posted by frigopeu | 9 Juny 2011, 21:59M’ ha agradat la frescura del programa i m’ heu convençut per annar a veure Midnight in Paris. L’ entrevista de l’ Arcadi guay.
Posted by anna | 18 Juny 2011, 12:10Gràcies Anna! I sobre la pel·lícula jo vaig veure-la ahir i em va agradar. Allen posa l’humor àcid, o absurd en ocasions, barrejat amb uns diàlegs genials entre el protagonista i les seves nits parisines.
Aleix
Posted by estemalpou | 18 Juny 2011, 14:49Sona molt bé això! La “naturalitat fingida” en la locució està molt ben trobada.
Us aniré seguint per aquí !
Helena
Posted by helenaroura | 22 Juny 2011, 14:47Mil gràcies Helena!
T’he vist atenta, gràcies per valorar la nostra “naturalitat fingida”. Al final podrem admetre que les classes de locució de primer ens han servit per fer una bona feina.
Esperem poder anar penjat alguna coseta més, i sinó et garanteixo que al setembre tornarem a engegar amb les piles més que carregades.
Núria.
Posted by estemalpou | 22 Juny 2011, 15:11Ho feu molt bé! ;D
Posted by Albert Sánchez Carmona | 10 Octubre 2011, 14:12Gràcies Albert! Seguirem treballant per intentar fer continguts interessants.
Posted by estemalpou | 15 Mai 2012, 19:04M’agrada molt! Us he escoltat a partir del blog Dulceida.
A quina unviversitat estudieu?
Posted by Judit Vela | 22 Octubre 2011, 14:02Gràcies Judith, som de la Universitat Autònoma de Barcelona. Esperem veure’t per aquí demà diumenge que també hi ha programa!
Posted by estemalpou | 22 Octubre 2011, 19:23